El tsunami blau també arriba a Menorca

Els vents de canvi que han bufat amb gran força a tot l'Estat, provocant un vertader tsunami electoral que ha capgirat molts governs municipals i autonòmics, també han arribat a Menorca, i ho han fet amb una força inaudita, tirant per la borda tots els mites d'una illa diferent, una espècie "d'aldea irreductible dels gals" que resistia els embats de les polítiques que s'imposaven a la resta del territori de la comunitat autònoma i de la resta de l'Estat.

Idò no, les onades del tsunami blau han arribat també a l'Illa i han capgirat el color polític del govern de Menorca fent possible un govern de la dreta amb la influència decisiva de l'extrema dreta que, ben segur, farà valer el seu pes en tant que força necessària per formar govern, per arrossegar les polítiques que s'impulsin els 4 anys vinents des del Consell Insular, cap a posicions més radicals en qüestions que fins ara hem considerat vitals com són l'ordenació del territori, el turisme, la llengua i la cultura i una sensibilitat cap a les problemàtiques socials que afecten Menorca.

L'increment de més de 4.000 vots del PP respecte de les anteriors eleccions, han fet pujar la seva representació a la primera institució menorquina, en un 50%, passant de tenir quatre consellers als sis que tindrà a partir d'ara, beneficiant-se clarament de la desaparició de Ciudadanos que, com a la resta de l'Estat, ha deixat de tenir representació, perdent en el cas de Menorca més de 3000 vots que han engreixat el PP de manera decisiva.

Així i tot, el creixement espectacular del Partit Popular no li permetria governar el Consell si no fos per l'aparició a les institucions menorquines de VOX, el partit de l'extrema dreta que ha irromput amb força amb els 2.420 vots que l'han situat al quart lloc en les preferències dels votants illencs, superant en vots l'opció de Unidas-Podemos que ha perdut així la representació al govern de l'Illa. De fet, fins al darrer moment del recompte dels vots s'ha donat una situació d'empat entre les candidatures de VOX i Unides-Podemos que s'ha tancat amb poc més de 40 vots de diferència. 40 vots que marcaran la diferencia en les polítiques dels quatre anys vinents.

A part d'això, poques diferències en les xifres dels vots de la resta de l'esquerra respecte del 2019, de tal manera que si sumam els vots del PSOE i Més podrem comprovar que diumenge passat van obtenir 17367 vots, coincidint de manera quasi exacte amb els 17326 de fa quatre anys, però amb una diferència substancial, i és que la minva de 181 vots de Més, li han fet perdre a aquest partit, un conseller que hauria estat decisiu també per mantenir el govern de l'Illa dins l'òrbita de l'esquerra.

De l'evolució dels vots als municipis menorquins en parlarem en futures reflexions, i consti que han provocat canvis prou substancials, però l'objecte d'aquest article d'avui és l'anàlisi de quina pot ser l'afectació sobre les polítiques insulars a partir del canvi de rumb que s'imposarà d'aquí a poques setmanes i em fa por que sigui un canvi prou radical en alguns aspectes.

D'entrada el guanyador ja ha anunciat un nou plantejament respecte de la carretera general, inacabada, que previsiblement ha d'implicar la renúncia a esbucar el pont de Rafal Rubí, per molt que aquesta decisió pugui afectar i dificultar l'objectiu de la candidatura de Menorca-Talaiòtica a ser declarada patrimoni mundial.

L'actitud del PP respecte del PTI és una altra incògnita però a la vista de les intervencions dels seus portaveus en el debat, fa pocs dies, de l'aprovació del projecte de revisió del Pla Territorial, fan pensar com a molt probable en un profund replantejament de les polítiques d'ordenació del territori en general i de reconsideració de les propostes de limitació dels creixements urbanístics, dels usos turístics i residencials del sòl rústic.

Igualment controvertida ha de resultar la implementació del contingut de la llei, aprovada el febrer passat, de Menorca Reserva de Biosfera, que va provocar un fort debat tant al si del Consell Insular com en el Parlament de les Illes Balears, mostrant l'existència d'una diferència del projecte d'illa que defensen els populars respecte del que han propugnat des de l'actual govern insular, marcat en aquesta qüestió pel pes que Més ha tingut en les polítiques territorials i ambientals.

I el mateix podem dir de les polítiques culturals i lingüístiques que, si tenim en compte els enfrontaments dialèctics d'aquests vuit anys, han de sofrir també un canvi substancial.

Esteim, que ningú ho dubti, davant un profund canvi de rumb en les polítiques que han fet que Menorca marqués diferències respecte de la resta de la comunitat autònoma i el mandat en el Consell Insular que començarà d'aquí a poques setmanes tindrà una intensitat en la confrontació de projectes que valdrà la pena seguir de prop. Menorca està a punt de viure un canvi i molt em tem que amb la implementació de les noves polítiques es puguin posar en perill moltes coses que, equivocadament, ens pensàvem que estaven garantides.

Ramon Orfila i Pons